Vicente de Bobes, J., 2014. Distribution and partitioning of organic pollutants and effects in coastal birds. Tesis Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. B 13734-2014
Les zones costaneres són unes àrees molt sensibles a la contaminació degut a la interacció entre els processos marins i antropogènics. Els emissaris submarins, les desembocadures dels rius, les activitats portuàries, l’abocament de residus, l’aqüicultura, etc. Són algunes de les activitats que poden produir la contaminació de les zones costaneres. Entre d’altres tipus de contaminants, es troben els contaminants orgànics persistents (COPs), aquells compostos orgànics que, en diferent grau, presenten resistència a la fotòlisis, la degradació química i la biològica. Degut a les seves característiques fisico-químiques, els COPs estan distribuïts per tot el món, podent trobar-se fins i tot en zones prístines molt allunyades de la seva font d’emissió original. Aquests contaminants tendeixen a bioacumular-se al llarg de les cadenes tròfiques, de manera que els grans depredadors són més sensibles a aquesta contaminació. Les aus marines estan molt exposades als contaminants orgànics degut als seus hàbits alimentaris i a la seva esperança de vida relativament llarga. En aquesta tesi s’ha estudiat l’acumulació de vàries famílies de contaminants orgànics en dues espècies de gavina de la Península Ibèrica, el gavià argentat (Larus michahellis) i la gavina corsa (L. audouinii). El gavià argentat és una gavina de grans dimensions molt comuna a la Península Ibèrica. És una espècie omnívora i oportunista. S’alimenta tant de recursos marins, com terrestres, com depredant sobre altres aus i també freqüenta abocadors i descarts pesquers. La gavina corsa és una gavina de dimensions mitjanes, endèmica de la regió mediterrània. Fa uns anys estava en situació de risc però el fort creixement poblacional de les últimes dècades l’ha deixat fora de perill sent considerada actualment a nivell internacional com a “quasi amenaçada”. És una espècie piscívora però cada vegada explota més descarts pesquers. En el primer estudi s’analitzen 6 famílies de contaminants orgànics inclosos o sota consideració pel Conveni d’Estocolm (els PCDD/Fs, PBDEs, PCBs, OCs, PFASs i SCCPs) en els ous de les dues espècies de gavina de les respectives colònies del Parc Natural del Delta de l’Ebre. A partir d’aquí els següents treballs es basen en l’estudi de la família dels PFASs en sang i ous d’ambdues espècies i pertanyents a diferents colònies de la Península Ibèrica (Delta de l’Ebre, Illes Medes, Illes Columbretes, Illa de Sa Dragonera, Illa Grosa, Illes Chafarinas, Illes Atlàntiques de Galicia i Ilhas Berlengas), totes en zones d’alt interès ecològic i sota alguna protecció ambiental (parcs naturals, nacionals, reserves marines, reserva de la biosfera, etc.). A partir dels nivells de PFASs trobats en les diferents matrius (primers ous de la posta, clara i rovell d’ou dels 3 ous de la posta i sang d’exemplars adults) s’estudia l’efecte d’aquests contaminants a nivell físic (paràmetres biomètrics de l’ou, gruix de la closca i índex de dessecació) i hormonal (via l’anàlisi de les hormones esteroidees 17β-estadiol i testosterona). S’estudia també l’acumulació d’aquests contaminants a partir de la dieta (analitzant el seu propi aliment i a partir de l’estudi dels isòtops estables de carboni i nitrogen (δ13C i δ15N), indicadors del règim alimentari) i es fa una estima de la depuració dels PFASs en sang i de la seva transferència de femelles a ous. Els resultats indiquen que els contaminants orgànics són presents en les poblacions de gavià argentat i gavina corsa de la Península Ibèrica, sent els OCs i els PCBs les famílies de compostos amb concentracions més elevades. Entre els PFASs, el compost majoritari és el PFOS. La transferència de contaminants orgànics de mares a cries queda demostrada amb els nivells trobats en els ous d’ambdues espècies. De l’anàlisi de PFASs en sang de mascles i femelles de les dues espècies de gavina s’observa que les femelles descarreguen part dels compostos acumulats als ous presentant així nivells en sang inferior que els mascles. No es troba cap relació entre els nivells de PFASs i els paràmetres biomètrics, com tampoc amb els nivells d’esteroides. Tanmateix, l’estudi de les hormones permet comparar els nivells en ambdues espècies amb altres estudis i discutir la influència de la dieta. L’anàlisi de PFASs en clara i rovell d’ou per separat dels 3 ous de les postes de gavina corsa demostren que aquests compostos tenen més afinitat pels lípids del rovell ja que no es detecten en les clares. La concentració decreixent de PFOS al llarg de la seqüència de posta demostra que les femelles descarreguen la majoria de contaminant en el primer ou però que existeix una bona correlació dels nivells de PFOS entre els 3 ous d’un mateix niu. L’augment de les concentracions d’alguns PFASs en el 3r ou i les diferències en els valors de δ13C entre el 1r-3r i 2n-3r ou s’atribueixen a l’anomenat “efecte mare” (possible ús de reserves endògenes per a la formació de l’últim ou enlloc de l’energia aportada per la dieta prèvia a la posta). Aquesta tesi permet augmentar el coneixement sobre l’acumulació de COPs en el gavià argentat i la gavina corsa de la Península Ibèrica, avaluar les diferències entre ambdues espècies i associar-ho a la seva biologia, determinar la distribució geogràfica de COPs utilitzant els ous com a bioindicador de contaminació ambiental i estudiar els processos d’acumulació i transferència de PFASs.